El 10 de setembre és el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi. Què podem fer des de l’àmbit individual per a prevenir? El psiquiatre Llorenç March* explica alguns factors a tenir en compte:

Els estudis de prevalença mostren que el percentatge més elevat de trastorns mentals durant la infantesa i l’adolescència es deu a patiments reactius a situacions viscudes. Així doncs, una de les principals fonts de malestar són les característiques de les relacions socials que s’estableixen en aquests períodes de construcció, de necessitat de pertinença, de reconeixement i, alhora, de reafirmació.

Les xarxes socials i els mitjans publicitaris a l’abast ofereixen de manera actualitzada models i tendències que contribueixen a donar forma a l’expressió del malestar. Avui en dia les autolesions, les situacions de bullying, els patiments derivats de les definicions d’identitat sexual i/o de gènere, els trastorns de la conducta alimentària, la impulsivitat/agressivitat/conductes de dominació i les temptatives autolítiques, com a posició extrema, són exemples de les diferents formes en què s’expressa aquest malestar.

El sentiment subjectiu de no albirar la sortida sovint és compartit tant per aquests nens/es o adolescents com per les seves famílies i altres persones que en tenen cura. Llavors es fa importantíssim demanar ajuda als diferents agents encarregats de la salut mental i del benestar social a la nostra comunitat.

L’acompanyament dels menors i dels pares/mares en el seu patiment, aconseguint millorar les cures cap a nosaltres mateixos, així com fomentar la confiança en la comunicació i el diàleg són una sèrie d’elements que permeten anar avançant en el procés de trobar sortides i generar dinàmiques més saludables cap a la realització com a persones dels nostres infants i adolescents.

*Llorenç R. March Sanjuan és psiquiatra infantojuvenil i treballa als CSMIJ (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) de Sant Andreu i de Montcada i Reixac, gestionats per la FETB.