• Adrià López (psicòleg clínic / docent de la FETB i expert en Reeducació)
• Imma Marín (psicopedagoga FETB i directora de kOMENTS)

Quins són els orígens de la reeducació?

AL:  Ens hem de remuntar al començament dels anys 70. La Dra. Eulàlia Torras ja havia contactat professionalment amb Irene Gimeno (fundadora de l’Escola Especial Paideia) i Esther Oliveres, que van ser les introductores del mètode de Reeducació Psicomotriu “Le Bon Départ” d’ A. Lapierre i B. Aucouturier. Es van organitzar cursos per professionals de diferents àmbits i una de les alumnes en va ser Maria Martínez, que més tard es va fer càrrec del departament de Reeducació del Servei de Psiquiatria i Psicologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona impulsat per Eulàlia Torras.

La reeducació no és un reforç escolar ni una psicoteràpia. En què consisteix?

AL: La reeducació sempre l’hem entès com un tractament psicològic global destinat a estimular totes les àrees evolutives poc o mal evolucionades durant el procés de creixement. No es tracta, doncs, de posar el focus exclusivament en l’aprenentatge sinó d’incorporar també els aspectes emocionals, instrumentals i funcionals que l’envolten.

A mi m’agrada dir que és com una tutoria en profunditat on s’atén a tot l’entorn perquè és un tractament global. El tractament reeducatiu ajuda en la maduració global de les capacitats dels  infants/adolescents i té en compte la seva personalitat, el seu entorn… La relació amb la família, els companys de classe, etc.

Què són els trastorns de l’aprenentatge?

AL: Hi ha molts tipus de trastorns de l’aprenentatge. Alguns són específics: trastorn de la lectura i l’escriptura (TEL , dislèxia)…. i d’altres són més globals, com ara el Trastorn del Rendiment. En qualsevol cas, sigui quin sigui el trastorn sempre hi ha un endarreriment en l’evolució del que anomenem les Competències Bàsiques de l’aprenentatge.

El tractament canvia segons l’edat de l´usuari. Quines diferències hi ha entre el tractament amb adolescents i infants?

AL: L’evolució de les capacitats intel·lectuals també és diferent si es tracta d’un infant, un latent, un preadolescent o un adolescent. En l’adolescència la intel·ligència entra en fase d’abstracció i per tant la metodologia i la tècnica han de ser diferents que en edats anteriors. Algunes de les funcions executives com la planificació, la pressa de decisions, la flexibilitat i l’anticipació també es van modificant i per tant les intervencions terapèutiques sobre elles també s’hi han d’adaptar.

A kOMENTS oferiu, entre d’altres, serveis de reeducació. Les famílies van a la vostra consulta per recomanació de l’escola, del metge/pediatra,..?

IM: El nostre objectiu principal és atendre i ajudar a nens, nenes, adolescents i joves de forma única, personalitzada i acurada, treballant-hi de forma col·laborativa i proactiva, donant cobertura i suport a totes les seves necessitats en situacions de risc; aspectes emocionals, psicològics i psiquiàtrics; problemes d’aprenentatge i orientació educativa; neurologia; dificultats de parla, dislèxia, logopèdia; intervenció social i familiar; orientació laboral; oci i relacions socials; atenció postadoptiva i mediació en recerca d’orígens.

Les famílies venen a kOMENTS per moltes vies: recomanades per l’escola, a través d’un altre professional, perquè ens coneixen a través d’internet, d’algun amic, familiar o conegut que s’ha visitat amb nosaltres…

En què consisteix la primera visita i com treballeu després amb el nen/a i la família?

IM: A kOMENTS en un primera visita d’acollida parlem d’allò que preocupa a la família, quin és el motiu de consulta i què preocupa al nen, nena, adolescent o jove (que de vegades no és el mateix que el que preocupa a la família). Sovint després es realitza una primera visita on es recullen les dades més importants de l’evolució física i emocional, el moment actual, antecedents personals i familiars… I evidentment s’aprofundeix en el motiu de consulta, el que ens porta a una primera hipòtesi diagnòstica, a partir de la qual es realitzen les proves diagnòstiques (si s’escau) per tal de tenir un diagnòstic, i és en aquest moment quan es dissenya un pla terapèutic personalitzat que atén la demanda i es marca un/s objectiu/s que es pretenen aconseguir per millorar la situació, problemàtica o diagnòstic.

De quina manera creieu que la COVID ha afectat l’aprenentatge de petits i joves?

IM: La situació de pandèmia en la que portem immersos des de fa gairebé dos anys i totes les mesures que s’han posat en marxa arrel de la mateixa generen que estiguem vivint uns nivells alts d’estrès, angoixes, cansament, pors i bloqueig en una bona part de la població infantil, adolescent i juvenil.

Tots vivim en la incertesa, la nostra vida quotidiana s’ha vist trastocada, repercussions per factors estressants psicosocials per períodes prolongats de contacte interpersonal limitat, aïllament, por, preocupació…  La pandèmia està afectant a petits i joves en la seva salut física i mental: estan menys actius, més temps davant de les pantalles, presenten patrons irregulars de la son, frustració, pèrdua d’espais relacionals i socials.

Quins tipus de consultes rebeu relacionades amb aquesta situació?

IM: El volum més elevat de consultes en el cas d’alumnes de primària i secundària s’esdevé arrel dels butlletins de notes del primer trimestre del curs actual. Manca de motivació, de planificació, organització, no assoliment dels aprenentatges que ja s’haurien d’haver adquirit en el curs anterior, manca d’atenció, dispersió… Consultes relacionades amb els aprenentatges i d’altres relacionades amb l’estat emocional que afecten directament al procés d’ensenyament-aprenentatge.