Línies de Treball
CSMIJ
La Fundació Eulàlia Torras de Beà, per conveni amb el Departament de Salut Mental del Servei Català de la Salut, ofereix assistència en els CSMIJs de Gràcia, Montcada i Sant Andreu, que atenen els corresponents sectors de la població. La responsabilitat assistencial d’aquests centres es descriu en la definició que en va fer el Servei Català de la Salut:
Són el conjunt de Serveis destinats a prestar atenció ambulatòria especialitzada en Psiquiatria i Salut Mental a la població de 0 a 18 anys, així com a donar suport a l’atenció primària de Salut. També han de desenvolupar funcions de prevenció de malaltia i de promoció de la salut.
Aquesta atenció especialitzada es realitza en principi a nivell d’assistència primària, però quan la situació clínica ho recomana, el nen, l’adolescent i/o la família poden també ser atesos a nivell d’assistència secundària, a la Unitat de Tractaments de la Fundació.
Comença generalment per un procés diagnòstic, compost d’una primera o primeres entrevistes, l’exploració pròpiament dita —que segons calgui consistirà en entrevistes, observació de joc, administració de tests, grups diagnòstics paral·lels, petició d’informes mèdics o escolars, proves complementàries o exploracions per altres especialistes, etc.— i una entrevista de síntesi en la qual expliquem als pares, al nen i a l’adolescent la nostra formulació diagnòstica --diagnòstic dinàmic global-- i la nostra proposta terapèutica. Aquesta proposta consisteix en el desplegament progressiu de les intervencions terapèutiques necessàries per millorar la situació clínica.
Els professionals de l’equip han investigat i desenvolupat un ventall de modalitats terapèutiques de base psicodinàmica, focalitzades, flexibles i progressives, realitzades en forma individual, familiar o grupal, adequades a l’assistència primària i que s’utilitzen segons les situacions clíniques. Sempre que aquestes ho recomanin, es fa també un ús dinàmic de la farmacologia. Les característiques d’algunes d’aquestes intervencions clíniques fan menys precisa la frontera entre període diagnòstic i període terapèutic, tot i que ambdues funcions es mantenen diferenciades. Es basen en l’establiment d’un vincle significatiu amb el pacient i/o la família, l’atenció al focus i la utilització de funcions psicoterapèutiques essencials. El nivell d’intervenció s’ajusta a les capacitats elaboratives presents en la situació clínica.
Entre les modalitats terapèutiques pròpies de l’assistència primària podem citar:
- El seguiment psicoterapèutic dels nens, adolescents i pares, en forma d'entrevistes periòdiques per revisar la situació del nen, familiar, escolar, i de l'entorn en general, per tal de fer els reajustos necessaris i d'atendre la dinàmica familiar.
- Les intervencions psicoterapèutiques durant l’exploració: el professional que explora, si ho creu convenient, conversa amb el nen o adolescent els aspectes emocionals, intelectuals o relacionals i les dinàmiques que constitueixen, quan es van fent visibles a l'exploració i quan ell considera útil explicar-les com a primera aproximació psicoterapèutica.
- Les intervencions breus, a mesura de cada cas, d’inici o d’obertura del procés terapèutic, que, a més d'oferir elements psicoterapèutics, n’aporten també d’altres per ampliar i completar el diagnòstic i precisar la pauta terapèutica a seguir després.
- La focalització i intervenció terapèutica des de la primera entrevista: sempre que es consideri útil aquest tipus d'intervenció breu.
- Les intervencions familiars breus, en forma d'un grup de sessions que busca conversar amb la família el focus de la problemàtica, les dinàmiques en cercle viciós i les condicions de l'entorn, perquè puguin ser millorades.
- Els grups curts, diagnòstics o d’inici, generalment en forma de grups paral·lels, de nens i dels seus pares que es reuneixen —entre 8 i 12 sessions— a la mateixa hora en dos despatxos diferents amb els seus corresponents terapeutes. La finalitat és oferir elements terapèutics a la vegada que s'amplia i es completa el diagnòstic i es precisa l’orientació terapèutica posterior.
En l’apartat següent descrivim l’assistència a l’adolescent.
UNITAT D’ASSISTÈNCIA IMMEDIATA ALS ADOLESCENTS
Es tracta d’un model assistencial que té com a marc de referència algunes característiques específiques de l’atenció a l’adolescent. L’equip d’aquesta unitat considera de summa importància tenir en compte per al seu treball una metodologia basada en tres punts principals:
- L’atenció immediata.
- Les peculiaritats de l’entrevista amb l’adolescent i el seu entorn familiar i social.
- El recurs terapèutic i l’enquadrament.
Els descrivim a continuació:
- ATENCIÓ IMMEDIATA: vol dir respondre a la demanda en un termini d’entre 24 i 48 hores, ja que l’espera pot agreujar la simptomatologia. Això implica que un professional de l’equip disposarà d’una hora diària de la seva jornada laboral per atendre aquest sector. En el cas de l’adolescent, tota petició d’ajuda té una qualitat subjectiva d’urgència que ha de ser acollida com a tal. Urgència no sempre és sinònim de gravetat per a qui l’atén, però sí per a qui la viu. En tots els casos s’ha atès la família i/o l’entorn social i s’ha fet un seguiment continuat del pacient.
- L’ENTREVISTA: encara que l’adolescent pot presentar-se a la consulta de diverses formes, considerem prioritari rebre’l sol, sense la presència de l’adult acompanyant. Aquest fet pot facilitar l’experiència de privacitat, de respecte a la intimitat i la valoració dels seus aspectes adults i ens permetrà aproximar-nos al món del pacient. L’entrevista amb els pares o substituts és imprescindible per a l’exploració d’antecedents patològics i dels aspectes evolutius sans, tant de l’adolescent com del seu entorn, i intenta definir en quin grau la conflictivitat pertany a l’adolescent i en quin grau al seu entorn familiar i/o social, fet que serà un dels elements claus en el procés diagnòstic i en la proposta terapèutica.
- L’ENQUADRAMENT: L’assistència a l’adolescent requereix investigar, inventar formes d’acció terapèutiques acordades amb ell, en què el focus de treball proposat assenyali clarament el punt en el qual s’ha encallat la seva evolució i quins són els recursos que tractarem de posar en marxa per sortir de la situació de conflicte. L’equip pot atendre amb celeritat, establir contacte amb altres equips externs o intrahospitalaris sense gaire demora i poder posar en marxa accions terapèutiques immediates, si el cas ho requereix.
