Adopción e identidades: cultura y raza en la integración familiar y social
Barcelona, Editorial Octaedro, Col·lecció Convivencias, 2011. (155 pàgines)
Montserrat RIUS; Núria BEÀ; Cesarina ONTIVEROS; MªJosé RUIZ i Eulalia TORRAS
Des de la Fundació Eulalia Torras de Beà, les autores exposen la reflexió entorn un dels camps de la seva pràctica clínica i assistencial : l’adopció i la integració familiar. Plantegen, ja en la introducció, la temàtica que anuncien en el títol del llibre : la construcció de la identitat de la persona adoptada. Amb un llenguatge proper i rigorós, afectiu i franc, ens ofereixen un llibre idoni, tant per als pares com per als professionals. Per als pares que busquin un acostament sincer de la temàtica de l’adopció i per als professionals que es proposin tractar i entendre les diferents situacions que es presenten en la consulta actual d’adopció. Un llibre farcit de vinyetes clíniques amb què ressegueixen la trajectòria de l’adopció des de diferents vessants. A nivell històric, legal i social, i , amb més profunditat, a nivell psicològic i relacional, en el si de la família adoptiva.
A partir de la semàntica de la paraula adopció, les autores constaten la presència del fet adoptiu en la mitologia de diferents cultures i en la literatura occidental, i ens recorden que l’adopció ha existit sempre. Fan un breu repàs de la significació que l’adopció ha anat prenent al llarg de la història en funció de les diferents necessitats familiars i dels valors socials i culturals, fins arribar a l’època i legislació actuals. Actualitat que s’inicia amb els estudis de John Bowlby després de la segona Guerra Mundial, com a punt d’inflexió en la concepció de la infància i les seves necessitats.
La major part del llibre aborda, amb afecte i professionalitat, allò que suposa l’adopció per a tots els implicats. Les autores constaten el plus de la parentalitat adoptiva respecte a la biològica, alertant del perill d’obviar aquesta diferència. La tasca afegida que implica la parentalitat adoptiva consistiria, segons les autores, en reparar el dany que el nen adoptat ha experimentat i en la responsabilitat d’acompanyar el nen i l’adolescent en la construcció d’una identitat suficientment sòlida com per afrontar la vida adulta.
La construcció de la identitat del nen adoptat s’analitza profundament al llarg del segon capítol. Des de la “ferida primària” o abandó de la mare biològica fins a les semblances amb els pares adoptius. Com els pares poden anar posant paraules a totes aquestes peces del puzle de la identitat. Es descriu com es possible trobar les pròpies paraules, subjectives, per fer lligams entre un passat i un present, per tal de construir un futur. Acompanyar en el “no saber” de la història del nen, acompanyar deixant pàgines en blanc d’una història que potser el jove adoptat podrà omplir a la seva pròpia manera.
Qüestionant el lector, les autores es posen en el punt de vista del menor i aconsegueixen que es percebi l’impacte que suposa l’adopció. Respectant la subjectivitat de cada família i sense pautes preestablertes, insisteixen en la necessitat d’establir ponts amb la paraula i el sentir, per a no afavorir la dissociació com a defensa nefasta per al desenvolupament psicològic infantil i familiar. D’aquesta manera, la comunicació dels orígens es converteix en un procés obert al llarg del creixement del nen.
Segons plantegen les autores, l’adopció transracial implica un plus afegit al que ja suposa la parentalitat adoptiva. En la construcció de la identitat del petit s’ha d’integrar la seva doble pertinença al grup biològic racial i al grup adoptiu cultural. Ressegueixen la trajectòria vital del nen diferent racialment de la seva família adoptiva, diferència que constantment fa visible l’adopció. Il·lustren amb vinyetes clíniques molt adients les vicissituds d’aquestes famílies, i reflecteixen amb encert com l’acompanyament dels pares adoptius legitima els sentiments del menor i afavoreix la construcció d’una identitat satisfactòria.
Per finalitzar, les autores plantegen diferents escenaris en què es troben les famílies adoptives actualment i aborden com se les pot entendre i acompanyar en el seu camí cap a la integració familiar.
Les cinc autores ens ofereixen un llibre que es farà necessari, tant per famílies com per professionals. Un llibre gens pretensiós en el que aborden la temàtica de l’adopció, amb rigor i tendresa. Es un llibre amb el que es fa palès la sòlida experiència que ha anat construint la F.E.T.B. en els diferents camps de la amplia tasca assistencial que desenvolupa des de fa més de 40 anys .
Marta Golanó Fornells. 20 de Gener de 2012