|
|
 |
| Preguntes més freqüents: Bebés i primera infància |
|
| |
| Què es millor? Portar el nen a la llar d’infants o deixar-lo amb els avis? |
| Fins que els nens tenen edat de relacionar-se entre ells i gaudir d’aquesta relació, els és més positiu estar al càrrec d’un adult que pugui conèixer-los a fons i respondre en cada moment del que el nen necessita. Això ajudarà el menut a començar a ser conscient de les seves necessitats, aprendre a comunicar-les (primer pel gest i després parlant), aprendrà a jugar a través del joc amb l‘adult, etc. Quan el nen es pugui fer entendre, estarà preparat per anar unes hores al dia a un centre educatiu i aprofitar l’experiència per continuar progressant. Si ha d’anar unes hores a la llar d’infants per necessitats de la família, els pares poden compensar-ho oferint-li prou temps de relació i joc que complementi el temps passat a la llar d’infants. |
| Pujar |
| Quan un nen no parla, com se’l pot forçar a fer-ho? |
| La parla sorgeix, d’una banda, de la imitació dels sons que el nen sent de l’adult que li parla. També de l’interès que el nen té per comunicar-se amb les persones que són importants per a ell, centralment els seus pares. Per això, poder tenir estones de joc, compartir activitats amb el nen que ell pugui entendre i que li interessin, serà un bon estímul per al seu desenvolupament i el de la seva parla. En canvi, exigir, renyar, fer xantatge al nen perquè parli, li genera neguit i malestar i el posa en pitjors condicions per als aprenentatges. |
| Pujar |
| Com puc estimular el meu bebè perquè es desenvolupi millor? |
| L’eix central quant al desenvolupament dels nens és la relació amb el seu entorn —en especial, els seus pares— i l’interès que aquests els desperten. Això és el que motiva la seva curiositat, les ganes d’avançar en la seva motricitat, el desig d’entendre’ls i després de fer-se entendre per ells. Perquè tot això sigui possible, cal que els pares puguin disposar de temps per gaudir de la relació amb el seu fill; això permetrà que el nen els vagi coneixent i que els pares entenguin el menut i donin respostes comprensibles i coherents a les seves demandes, que reforçaran el desig del nen d’anar endavant. A vegades, els pares, volent oferir el millor al seu fill, segueixen programes d’ estimulació feixucs, que els donen molta feina i els resten la possibilitat de relacionar-se espontàniament amb el seu fill, de conèixer-lo a fons i de saber què necessita en cada moment. El millor estímul és la relació i el joc amb el bebè. |
| Pujar |
Com es pot aconseguir que els nens mengin més?
|
| La preocupació perquè els nens vagin ben alimentats porta molts pares a voler decidir ells quina és la quantitat que el seu fill ha de menjar, sovint encara que el nen vagi prou ben alimentat i fins i tot si està grassonet i no té tanta gana. De vegades opten per entretenir-lo, distreure’l, jugar-hi, etc., perquè mengi sense adonar-se’n. Això fa que el nen no aprengui a reconèixer la seva gana ni que el menjar la calma. En canvi, el porta a confondre l’hora de menjar amb les estones de relació i joc amb els pares, amb la qual cosa alimentar-se es converteix en una acció que es fa per obtenir joc i que, per tant, convé allargar al màxim. El millor és seguir el ritme del menut, organitzant l’alimentació perquè sigui equilibrada i adequada, però que ell en graduï la quantitat convenient per a la seva salut. |
| Pujar |
Nuestro hijo de 15 meses llora mucho al ir a la guardería y veo que sufre. A esta edad ¿hay que llevar el niño a la guardería? ¿Cómo podemos los padres participar activamente en esta etapa de la educación?
|
Durante toda la primera infancia, la necesidad básica del niño, lo que le permite aprender, es ser cuidado por un adulto que se interese por él, que le dedique todo el tiempo posible y que lo conozca bien y pueda responder a sus necesidades, a sus expresiones y a sus deseos de relación de la forma más adecuada. A través de la relación con este adulto —generalmente los padres o uno de ellos—, el niño podrá ir desarrollando diferentes formas de comunicación, se podrá ir interesando por cuanto le rodea y lo podrá ir conociendo y comprendiendo. Al año o poco después, si además va a espacios en los que hay otros niños con sus padres o cuidadores, se le podrá ir enseñando a relacionarse con ellos; a jugar, a tolerar esperar su turno, etc.
Ya ve, por tanto, que a la edad de su hijo, la mejor guardería para el niño, y para su educación en sentido amplio, pasa por una relación rica y satisfactoria con los padres. Por otro lado, la guardería puede ser un recurso en casos de necesidad de los padres, ya que en realidad es más una necesidad de éstos que del niño.
Cuando el niño ya habla y puede de algún modo hacerse a entender, es ya un buen momento para asistir algunas horas, pocas al principio si es posible, a una institución escolar. |
| Pujar |
La meva filla va néixer a les 35 setmanes i tres dies de gestació. Va pesar 1600 g. Ara té 15 dies de vida: l’evolució ha estat molt bona, va guanyant pes i no té cap més problema de salut. Ja fa quatre dies que la van treure de la incubadora.
La meva pregunta és la següent: a l’hospital ens han dit que, com que va tenir un pes tan baix en néixer, caldrà que vagi al CDIAP per tal que rebi estimulació precoç. Estem preocupats perquè no sabem exactament en què consisteix i no ens han explicat res més. Per tant, us agrairia que m’aclaríssiu una mica en què consisteix aquesta estimulació precoç, i que em diguéssiu també si el fet d’haver-nos derivat a vosaltres o que la nena pesés tan poc en néixer (tot i que ara està guanyant molt de pes i menja correctament), implica necessàriament que hi hagi d’haver algun tipus de problema en el seu desenvolupament.
|
Els CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) són equips on s’atenen els nens de 0 a 6 anys que presenten trastorns en la seva evolució de qualsevol causa (motriu, de la parla, del caràcter, de relació, etc.) o que tenen risc de tenir alguna dificultat.
Els nens prematurs, per la immaduresa amb què neixen, tenen més risc que els altres d’evolucionar amb alguns problemes i per això hi ha serveis de neonatologia que els deriven per seguiment al CDIAP, de manera que es pugui orientar els pares respecte a la millor manera de facilitar-los una evolució harmònica i sana a tots nivells. Òbviament, doncs, derivar a un d’aquests centres no implica per força que hi hagi d’haver dificultats.
Pel que fa a la feina que s’hi fa, depèn del que calgui. S’ha d’avaluar tota la situació global per veure què és el més aconsellable. Algunes vegades es resol amb una entrevista amb els pares per valorar l’evolució del nen i poder suggerir-los la millor manera d’ajudar el nen a créixer. Altres vegades cal demanar exploracions mèdiques i/o fer tractaments específics (per al nen) amb el fisioterapeuta, el logopeda o el psicòleg. Així, doncs, la consulta no implica que hi hagi un problema ni indica un determinat tipus d’intervenció terapèutica.
|
| Pujar |
|
| |
Tornar |
| |
|
| |
Copyright © 2003 Fetb.org - Reservats tots els drets |
| |
|