Com sabem, la llar d’infants és una necessitat de les famílies, no dels infants. Aquests poden fer totes les experiències que farien en el medi escolar amb la família, amb un suport i un acompanyament més específics per a ells, situació que els ajudarà a sentir-se més segurs.
Algunes vegades als pares els és imprescindible que algú tingui cura del bebè, tot i que sigui tan petit, i no tenen altra elecció que la llar d’infants. En general, sempre recomanem que sigui com més tard millor: mai abans que el menut sigui capaç de fer entendre les seves necessitats i els seus desigs a algú que no és de la família, senyal que podrà comunicar-los a l’educadora de la llar d’infants.
En el cas d’un nen adoptat, és important que se li doni prou temps per reconèixer els seus pares com a tals, poder-s’hi vincular consistentment i també orientar-se en la quotidianitat de la seva nova vida. Caldria que els pares —en cas de necessitat, amb l’ajut d’un altre adult que conegui bé el nen— se n’ocupessin directament tot el temps necessari de manera que pugui sentir-se segur de la relació amb ells abans no hagin de deixar-lo en un altre medi, i més sabent que li pot recordar al nen la institució on vivia abans. De tota manera, quan hagi d’anar a la llar d’infants, s’hauria de considerar també el nombre de nens que hi ha a la classe, la quantitat d’hores que hi ha d’anar i la possibilitat de fer un període d’adaptació progressiva abans de prendre una decisió.