|
EL TREBALL DES D’UNA UCIN
Remei Tarragó
Marcel Cortada
Victòria Cantavella
SESSIÓ CLÍNICA - 25 de gener de 2005
A) EL TREBALL DE LA SALUT MENTAL EN LA UCIN

1) INTERVENCIÓ EN LA UNITAT DENEONATOLOGIA
NEONATOLOGIA
- Valoració d’inclusió dels nadons al protocold’intervenció*
- Passació de la nbas als nadons incorporatsal seguiment
- coordinació amb l’equip
- Grup de pares
- Entrevistes individuals
- Intervencions en el moment de les “tomes”

(*) Protocold’intervenció
2) SEGUIMENT A L’ALTA
- Visita a l’alta immediata
- Entrevista pares i exploració nadó (NBAS)
- Visites als 3, 6, 9 i 12 (excepcions)
- Entrevista pares i exploració del nen/a (Bayley)
- Visites als 18, 24, 30, 36 mesos... (excepcions)
- Entrevista pares i exploració del nen/a (Bayley i Terman)
- Coordinació i derivacions amb:
- CDIAP
- Treball Social
- ONCE
- Salut Mental (CSMA)
- Altres serveis
3) DADES DE LA INTERVENCIÓ
3.1.) Nº DE NADONS ATESOS:550

3.2.) FIV: 68 MARES = 134 NADONS


3.3.) MOMENT VITAL DE LES MARES

3.4.) EL PART: UNA VIVÈNCIA PREMATURA
SETMANES DE GESTACIÓ: X = 34+4

3.5.) L’INGRES: UNA RUPTURA
DIES D'INGRÉS: X = 27

3.6.) DETECCIÓ I DERIVACIÓ
Nº DE NADONS EN SEGUIMENT:550


% + 19,8 % = 38,7 % de casos derivats (212 nadons/mares)
B) TREBALLAR AMB EL NADÓ ABANS DE COMENÇAR A TREBALLAR AMB ELS PARES: LA NBAS

1) EXPERIÈNCIES INICIALS DEL NADÓ
- Soletat
- Manca de contenció
- Dolor
- Estrés
- etc.
2) ESTRÉS EN LA UNITAT
3) SIGNES D’ESTRÈS
ESTRÉS DEL SISTEMA AUTONÒMIC
|
- Color de la pell:
- Pal.lidesa extrema
- Acrocianosi
- Motejat
|
ESTRÉS MOTOR |
- Flaccidesa
- Hipertonicitat
- Tremolors
|
ESTAT DE SOBRECÀRREGA |
- Plors
- Moviments a sacsejades
- Singlot
|

4) ESTRÉS I ESTATS DE CONSCIÈNCIA: Irritabilitat / desconnexió
5) EL TEST DE BRAZELTON (NBAS)
6) LA CONTENCIÓ: UNA EXPERIÈNCIA INTEGRADORA

7) ADEQUACIÓ DE L’ENTORN
- Protocol mínima manipulació.
- Sacarosa (inhibició de les transmissions doloroses).
- To de veu.
- Alarmes visuals, no sonores.
- fer participar als pares (bany, massatge, cangur).
- Estimulació/protecció.
- Etc.
C) TREBALLAR EL VINCLE
1) ELS PRIMERS MOMENTS DELS PARES

-
Primer moment de desconcert: part inesperat, maniobres d’urgència mèdica, situació de vida o mort, etc.
-
Impossibilitat de veure al nadó en hores o dies.
-
Part prematur = pares prematurs.
-
Ventre buit no reconegut.
-
No correspondència de la imatge fantasiejada del nadó amb el nadó real.
-
Depressió reactiva.
-
Els diferents dols reactiven altres dols.
2)
FOCUS DE TREBALL AMB ELS PARES
- La culpa
- Els dols
- L’ansietat
- A simbolitzar el dolor
- COM AJUDAR-LOS?
- Grup de pares
- Entrevistes individuals
- A través de l’Equip
- A través del nadó i NBA
|
|
AFAVORIREM LA VINCULACIÓ |
D) CONCLUSIONS
1) SITUACIONS EN QUE CAL UNA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA ORIENTADA A LA MARE/PARE:
-
Separació inicial mare-nadó:
-
Nadons traslladats des d’altres hospitals restant allí la mare ingressada.
-
Vivència de ruptura.
-
Tècniques de reproducció assistida.
-
Nadó en retenció hospitalària i que se’n farà càrrec: centre d’acollida / família adoptiva / família acollidora / família biològica.
-
Fortes dificultats per acostar-se al nadó.
-
Reduccions, avortaments i fills morts prèviament.
2) SITUACIONS EN QUE CAL UNA INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA A L’EQUIP ASSISTENCIAL:
-
Respectar les decisions de l’equip
-
No és un treball “aïllat”, ni “annexa”. Es una oferta que forma part del tractament des de neonats.
-
Ajudar als pares amb la culpa, el dol i l’ansietat per afavorir una millor vinculació.
-
Ajudar a simbolitzar el dolor.
3) SITUACIONS EN QUE CAL UN SEGUIMENT PSICOLÒGIC DEL NADÓ:
-
Nadons de risc biològic (definits segons el protocol).
-
Nadons de risc psicològic (on el vincle mare-nadó pot estar pertorbat per diferents factors).
-
Nadons en situació de risc social.
_____________________________________
AGRAÏMENTS
Aquest treball es realitza gràcies al conveni de col.laboració entre les dues institucions que encapçalen aquest document. Tot i així, tota la tasca realitzada no hauria estat possible sense la sensibilitat, calidesa i acolliment de tot l’equip de la Unitat de Neonatologia del Servei de Pediatria de l’Hospital de St. Pau, coordinada per la Dra. Gemma Ginovart.
A la vegada, agrair als pares atesos la confiança que dipositen en la nostra tasca d’atendre’ls, a ells i als seus nadons. |