APRENDRE A EXPRESSAR SENTIMENTS
Rosa Agulló i Gasull
L’ aprenentatge de les emocions es realitza fonamentalment en la família. L’estimació dels pares cap els fills i a l’inrevés, és una via vital per l’inici de comprendre i sentir les emocions. Aquest aprenentatge emocional es va manifestant en tot allò que els pares diuen i fan, també en els models que ofereixen per afrontar els seu propis sentiments. És Important que els pares fomentin de forma adequada l’autoestima en els nens i els ajudin a afrontar tant els problemes com la frustració.
La base per expressar els sentiments radica en la comunicaciói aquesta en la habilitat per escoltar. Un primer pas per aconseguir que els fills puguin expressar els sentiments és que els pares siguin capaços d’escoltar amb atenció, a qualsevol edat i situació, tot allò que els fills vulguin comunicar. Caltransmetre que els seus sentiments son també importants pels pares. Escoltar converteix a la persona que escolta amb algú disponible, amb algú digne de confiança. Escoltar als fills en les seves comunicacions fa que se sentin acceptats i a la vegada augmenta la probabilitat de que també escoltin quan els altres mostrin inquietuds i necessitats. L’escolta i el diàleg facilita el reconeixementi la diferenciació desentiments com por, ràbia, sorpresa, disgust etc. Quan el fills se senten escoltats i compresos aprenen a confiar en els seus propis sentiments y a utilitzar les seves emocions. És important ajudar-los a posar nom a allò que senten. Escoltar, donar temps a ques’expliquin i arribin a les seves pròpies conclusions, concedir credibilitatals seus sentiments sense recriminar, o no fer judicis previs promou desenvolupament emocional. És en la família on el nen va aprenent a pensar, a tenir gustos, preferències i també a sentir i expressar els seus sentiments.
Per expressar els sentiments utilitzem paraules com trist, enfadat, content etc. però existeix un llenguatge no verbal (el llenguatge del cos) mitjançant el qual també expressem les nostres emocions. Escoltar te un llenguatge no verbal en la mesura que mirem, assentim amb el cap o somriem.
Si escoltem de manera enpàtica, sense interrompre, esperant a que acabin de comunicar les seves inquietuds, els nostres fills se sentiran acceptats i buscaran amb mes freqüència la nostra companyia ja que a tots ens agrada sentir-nos escoltats.
|